Iniciar un nou curs és una oportunitat per reflexionar sobre la relació família-escola, i molt especialment en com podem abordar plegats les situacions difícils, els conflictes o problemes educatius sense que la cultura de la immediatesa ho envaeixi tot.
La societat en la qual vivim ens porta a la dictadura de la immediatesa i de forma hegemònica imposa un model de relació entre les persones de caràcter mercantil: Tinc un problema, vull una solució immediata adaptada a la meva necessitat personal. Ho podríem dir cultura Amazon: Ho vull, ho demano, i ho tinc. El gran risc que correm és portar aquestes conductes de consum a la relació família-escola. I potser, de vegades, les comencem a trobar.
L’escola és una Comunitat formada per educadors, educadores, famílies, infants i joves. La Comunitat de FEDAC Sant Andreu comparteix un propòsit: educar Tutòpicament a infants i joves per tal que esdevinguin persones transformadores. Educar TUtòpicament significa educar el caràcter i no les intencions, i fer-ho amb sentit; generant un impacte positiu en l’entorn.
Si davant de situacions difícils, conflictes, problemes entre persones la resposta és reactiva, sense entendre la globalitat de la situació i ens centrem en la desconfiança vers els educadors, vers les famílies, o vers els infants i joves… estem molt lluny del propòsit compartit de la nostra escola. Qualsevol situació de conflicte entre persones necessita ingredients claus per poder ser resolt, o per començar a ser comprès: temps, diàleg, i confiança.
El temps és el primer pas, i esperar a baixar el suflé ajuda a no cremar-nos quan el conflicte és calent i és una crossa per fugir de la reactivitat i donar pas a una acció reflexionada. Per aconseguir-ho necessitem el diàleg. Parlar per entendre, escoltar-se, escoltar informacions contrastades tenint clar que els educadors i educadores busquen la millor resposta educativa possible igual que les famílies. Per aconseguir un diàleg d’èxit ens cal la confiança que neix del respecte.
Sobre el paper sembla senzill, però no podem oblidar que les emocions ho embolcallen tot. Quan tenim un problema entre persones les emocions poden marcar el ritme de les accions i imposar immediatesa. L’interès i els desitjos personals ens poden fer oblidar que el que tenim entre mans és l’educació d’infants i joves. I si no som conscients del risc de caure en el parany de la felicitat, buscarem la felicitat dels nostres infants i joves incondicionalment sense donar-los la possibilitat de gestionar petites frustracions, gestionar decepcions i reconèixer que les coses poden aconseguir-se, o no. El parany de la felicitat pot ser un potenciador de la cultura de la immediatesa i si la cultura Amazon es cola a l’escola per resoldre conflictes, podria eliminar tot el sentit educatiu.
Com a Comunitat tenim un repte conjunt, posar al centre de la relació família-escola el diàleg, la confiança i el temps per poder educar plegats als infants i joves, esdevenint un model positiu i aconseguir el propòsit que compartim: educar Tutòpicament a infants i joves per tal que esdevinguin transformadors.
