Hi ha moments que queden gravats per sempre, i el comiat dels nostres alumnes de la promoció 2024-2025 n’és un. Aquest curs tan especial s’ha tancat amb un discurs ple de records, agraïments i emocions compartides. Ens han deixat el seu lema: “Contempla el passat, per construir el futur”, unint el lema d’aquest curs amb el llegat FEDAC.

Ells mateixos han volgut posar veu al que ha significat créixer junts en aquesta escola que ja senten com a casa. Compartim amb vosaltres les seves paraules, perquè resumeixen millor que ningú la força dels vincles que hem creat i tot el camí que han recorregut fins aquí.

Ha arribat el moment de tancar aquesta etapa. Una etapa que ens ha acompanyat des de la infantesa i que ens ha vist créixer. Així que, per tancar-la com cal, res millor que una celebració que no només marca el final d’un cicle, sinó també l’inici de tot allò que vindrà.

Quan vam arribar per primera vegada, portàvem la motxilla plena de llibres i neguits. I amb els anys, aquesta motxilla a poc a poc s’ha anat buidant de dubtes, i omplint-se de records i amistats. Però avui, deixarem la motxilla i els llibres aquí, amb tots els professors que ens han vist créixer i ens han acompanyat, i ens emportarem amb nosaltres tots aquests records i amistats perquè ens acompanyin d’aquí cap endavant. 

El camí que hem recorregut per arribar fins aquí ha sigut llarg, encara que no ho sembli, i durant aquest camí hem viscut milers d’experiències junts, des de les primeres activitats d’infantil, fins als últims exàmens de l’ESO. Experiències que no només han sigut fer tasques o deures, sinó que també vivències com les colònies, l’obra del Joan sense por, el pesebre vivent i el viatge a Madrid.

Records com les primeres nadales amb més vergonya que veu, o promeses que avui en dia ens fan riure i sense oblidar que la vida és més dura que la verdura, eh Lola? 

Però saps quan la vida va ser més dura? Durant la Covid. Tot el dia des de casa fent aquestes videotrucades parlant de la vida o fent exercici sense activar la càmera. Per cert, jo encara no puc activar la càmera.

I com oblidar totes aquelles coses que hem arribat a fer junts, no com a companys sinó com una gran família, pas a pas, fins a acabar la primària, i va començar una altra etapa amb grans canvis, gent que va marxar i gent que es va incorporar que avui en dia estan aquí amb nosaltres.

Vam conèixer nous professors que ens han obert noves portes i a part d’ensenyar-nos coses educatives ens han ensenyat el valor de la vida, maneres de ser que sempre portarem amb nosaltres com ser líders de nosaltres mateixos.

Durant aquests anys del nou cicle hem crescut com a persones, ens hem emportat moltes experiències que mai imaginaríem viure, com totes aquelles convivències junts fins a arribar al viatge que tant de temps esperàvem. 

El temps ha passat molt de pressa i fa una mica de vertigen, sembla que només fa dos dies que vam entrar per primer cop per la porta de la nostra escola. Cada cop que ens deien que som una família sempre començàvem a riure i ens hem adonat que realment hem passat tant temps junts que ja podem dir que formem part de la família FEDAC. 

Per finalitzar, volem donar les gràcies a les famílies, gràcies per ser-hi sempre, pels ànims, per la paciència i per confiar en nosaltres fins i tot quan ni nosaltres mateixos ho fèiem. Gràcies al professorat per deixar-nos un llegat: ensenyar-nos, exigir-nos, escoltar-nos i per no rendir-vos, ni tan sols als dies difícil. Sabem que no sempre ho hem posat fàcil, però cada classe, cada comentari, cada correcció ha deixat una empremta. 

També ens hem d’agrair a tots nosaltres, cadascú ha fet un camí diferent amb moments bons i altres una mica més durs, però aquí estem, tots junts celebrant aquest comiat.

Ara comença una nova etapa i això significa que cada cop més estem creixent. Tots nosaltres ens separem, però dintre del cor encara hi estem.

Gràcies a tothom per formar-hi part d’aquesta etapa tan important per a nosaltres i que tot això que hem viscut ens serveixi per créixer.

Molta sort a tothom, i no oblideu d’on venim, per què necessitem contemplar el nostre passat per construir el futur.

Salut i gràcies.

Avui els acomiadem a la promoció 2024-2025 amb orgull i una certa nostàlgia, però també amb la il·lusió de veure’ls volar alt i trobar el seu camí. Sabem que porten a la motxilla molt més que coneixements: s’enduen valors, amistats i vivències que els acompanyaran sempre. Desitgem que el futur els sigui generós, que no deixin mai de ser valents, curiosos i fidels a qui són. Aquesta sempre serà casa seva.