Els jocs de taula a secundària haurien de prendre un lloc important en l’oci dels adolescents, ja que aporten una gran quantitat d’aprenentatges que aporten, donen resposta a la capacitat de cadascú, perquè la complexitat pot anar augmentant, crea vincles familiars i donen alternativa a l’ús de pantalles.

Aquest Nadal és una bona oportunitat per, si encara no hi ha, introduir algun d’aquests jocs de taula a casa. Aquí us donem algunes recomanacions.

AZUL

Què aprendrem?

Azul és un joc familiar que sempre ens ha recordat al famós Rummykub. No és que tinguin moltes coses en comú, però potser el fet d’agafar fitxes de baquelita i que calgui fer patrons de colors en lloc de patrons numèrics, fa que si algú ens pregunta com és, li diem «com el rummy però amb fitxes de colors».

És un joc en el qual el que posarem en pràctica serà la nostra estratègia a curt i a llarg termini. A curt termini, perquè cada fitxa que agafem ens donarà punts immediats, així que aquí ja haurem de prendre una decisió important. A llarg termini perquè l’elecció de les fitxes dependrà si volem anar a sumar punts per triar les d’un mateix color, o si volem fer punts per fer columnes.

Això fa que sigui crucial estar pendent del que fan els altres, aquí que un aspecte rellevant que posarem en pràctica és la nostra concentració, ja que si realment volem guanyar, veure el que fan els contrincants ens ajudarà en gran manera. Quan realitzem les puntuacions de ronda, és a dir quan col·loquem en el nostre tauler les fitxes, el que posarem en pràctica serà la nostra visió espacial, ja que en funció d’on les col·loquem podrem crear una columna o fila de major quantitat de fitxes i així sumar més punts.

La planificació en cada ronda és molt important i a mesura que es van acabant les fitxes els jugadors sempre comencen a calcular mentalment quines fitxes li quedaran i haurà de col·locar tant sí com no. Si els altres jugadors són una mica dolents, li deixaran el color de fitxes que no podran col·locar, així que l’obligaran a restar punts. Moment aquest que fa que el joc tingui un punt de maldat molt divertit.

Finalment, un aspecte del joc a destacar és la capacitat d’adaptació a les fitxes que surtin en cada ronda. No sempre sortiran les de colors que millor ens vagin, així que haurem d’optimitzar el que hi ha disponible per a intentar treure el màxim de punts d’acord amb les quals hàgim anat col·locant en el nostre tauler.

La nostra opinió

Azul és un dels grans jocs familiars dels últims anys. Ha creat escola, ja que arran de la seva publicació han sortit molts jocs similars, quant a crear patrons amb fitxes, daus i altres components. 

És ràpid, fàcil de jugar, té moments de tensió, t’exigeix a estar concentrat tota la partida, i té moments divertits quan a partir de la meitat de la partida, l’últim que recull fitxes no les pot col·locar. I restarà uns quants punts. Cada vegada es té menys lloc en el nostre tauler!

Funciona igual de bé a dos, a tres i a quatre. És un dels nostres familiars favorits i a qui li ho ensenyem li encanta. Si busqueu un joc familiar, que també funcioni bé a dos, a tres o quatre, que sigui bonic i que us faci pensar durant 30-40 minuts, sense cap dubte Azul és una gran elecció.

BLOKUS

Què aprendrem?

Blokus és un joc familiar en el qual es millora molt la visió espacial. És un joc molt senzill de regles però amb una certa profunditat, ja que requereix una certa estratègia per a intentar guanyar col·locant el nombre més gran de peces en el tauler. 

A mesura que vas jugant aprens a bloquejar millor al rival, per la qual cosa una cosa que aprendran de pressa els nens és a gestionar que la resta de jugadors li fotin. El joc és així. En tenir una gran varietat de peces fa que cada partida sigui diferent i pensis en noves estratègies (començar col·locant primer les més grans i anar deixant per al final les més petites, etc).

La nostra opinió

Un dels primers jocs de la nostra col·lecció. Amb dues regles dona per a molt. No ens cansem de jugar-ho. A mesura que ho jugues veus que és una mescla de Tetris i conquista territoris, ja que quan poses peces t’expandeixes bloquejant a la resta de jugadors. És un joc abstracte, és a dir que no hi ha cap tema, ni són guerrers ni animals el que cal col·locar. Són només peces de colors de diferents formes. A l’escola és dels jocs preferits pels alumnes de 1r i 2n d’ESO. 

THE QUEST FOR EL DORADO

Què aprendrem?

The Quest for el Dorado és un joc familiar amb una durada d’uns quinze minuts per jugador. Això vol dir que en una partida a 4 estarem una hora. Això ho converteix en un joc senzill, familiar, però que fa que estiguis una mica més exigit i concentrat que un altre joc de menor durada.

El joc es podria resumir com una cursa amb què podrem avançar gràcies a les nostres cartes. Durant la partida podrem adquirir noves cartes pels diferents tipus de territori que ens trobarem. L’itinerari no és lineal, tothom pot escollir un camí diferent per arribar al final, aquest anirà en funció de les cartes que disposem. 

El que posarem en pràctica en aquest joc serà la nostra estratègia, havent de prendre la decisió en cada torn si usar les nostres cartes per a comprar o per a avançar. Si fem servir les cartes per a comprar haurem de calcular quants diners tenim (els més petits hauran de fer sumes molt senzilles) i decidir que carta és la millor per a la nostra col·lecció.

Si optem per avançar haurem de decidir cap a quina direcció. Aquesta no és una decisió fàcil, ja que haurem d’estar atent a la posició dels altres jugadors per a bloquejar-los, o evitar ser bloquejats. A l’hora d’avançar i a mesura que anem adquirint més cartes de moviment s’hauran de calcular mentalment les posicions en funció de la nostra mà, per la qual cosa la capacitat de planificar a curt i a llarg termini haurà de ser present si volem guanyar. I encara que l’important sigui participar, guanyar mola molt.

A mesura que anem adquirint experiència en el joc un element important és la memòria. Un element bàsic del joc és que anirem adquirint cartes noves juntament amb les 8 inicials. Recordar quines cartes tenim farà que la decisió de comprar o de posicionar-se en el tauler cobri importància. 

En resum, els aspectes que més treballarem serà l’estratègia i la planificació. Sent tots dos millorats a mesura que anem jugant. Si observeu als més nens (i als no tan nens) veureu que quan ja porten unes quantes partides el primer que fan és observar el tauler i d’aquesta manera organitzar mentalment que cartes necessitaran i quan.

La nostra opinió

The Quest for el Dorado és un dels grans jocs familiars que tenim. Ràpid, fàcil, emocionant i divertit. És una carrera i com tota carrera la tensió va en augment quan queden pocs torns per a arribar a la meta. És d’aquests jocs que quan la partida està molt ajustada ens aixequem de la taula.

Té una interacció molt intensa, ja que es produeixen bloquejos entre els jugadors i fa que malgrat tenir bones cartes per a moure, per culpa d’un contrincant no ho puguis fer.

Un dels aspectes que més ens agrada és la configuració del tauler. En ser 9 parts hexagonals i de doble cara, fa que cada partida sigui diferent. El joc porta unes configuracions bàsiques de diferents nivells, però a casa ens agrada fer circuits casolans utilitzant totes les parts.

Una gran recomanació per a tot aquell que vulgui fer un salt a jocs amb una mica més de durada i que funciona bé a totes les edats, nens, adolescents i adults.

Si voleu conèixer més jocs de taula, podeu visitar la web de dos professors de l’escola on fan l’anàlisi dels jocs amb una visió tant de la part lúdica com didàctica. Tots aquests jocs es poden jugar a qualsevol edat, l’únic que hem fet és posar el cicle que pensem que poden començar a jugar, però tots són fantàstics per jugar amb adults.

Si no sabeu on comprar aquests jocs de taula, al barri podem gaudir d’una botiga especialitzada i segur que us podran ajudar. Es diu “La Màquinaria” i la podeu trobar al Carrer del Llenguadoc, 82, 08030 Barcelona.