L’Helena ens ha deixat de forma prematura, i ens costa molt acceptar-ho.

Era una professora i una companya molt estimada, que sempre tractava tothom —alumnes i companys— amb un afecte sincer. Sempre tenia una paraula amable, un somriure o una broma per fer-nos riure en qualsevol moment.  Les seves bromes podien ser de tota mena, i sovint et podien fer posar vermell! Era única. Si tenies la sort de seure amb ella a les celebracions, sabies que t’ho passaries genial. S’aferrava a l’humor per superar els entrebancs de la vida, i mirava sempre de generar bon rotllo al seu voltant. 

Era una dona guapa i elegant, amb una classe i un estil propis. Tot el que es posava li quedava bé; sempre combinava els colors amb una harmonia natural. Però el que més destacava en ella era la llum que desprenia. La seva cara s’il·luminava cada vegada que saludava, i al seu voltant sempre es respirava afecte, calma i bondat.

Li encantava viatjar, descobrir nous llocs i aprendre idiomes, una passió que compartia amb els seus alumnes i que sabia transmetre amb entusiasme i alegria. Quantes vegades hem assaborit el pa del Iemen, sense haver-lo tastat mai. 

Però tot i ser una apassionada de conèixer llocs nous, i d’estimar el seu barri, Sant Andreu, ella sempre havia reivindicat les seves arrels de barri obrer i lluitador, de parròquia de comunitats de base, de la JOBAC, dels seus amics i amigues de Ciutat Meridiana, i de l’admiració i estima per la seva família de qui havia heretat tots els seus valors. 

L’Helena era solidària i generosa, sempre preocupada pels més febles. Va ser un exemple viu del que vol dir viure l’Evangeli perquè ha estat Bona Notícia per tots els que hem caminat al seu costat. La seva opció de vida ha estat al costat de qui ho ha necessitat. A l’escola sempre ha impulsat i participat en els actes solidaris, el projecte del Camí dels Refugiats, la participació en el Gran Recapte, els berenars… I fora de l’escola tota la seva feina amb Vols, i altres activitats en la que sempre va mostrar la seva profunda vocació d’ajuda als altres, el seu testimoniatge va ser font d’inspiració per alumnes i companys. 

Helena: Simpàtica, Sàvia, Solidària, Somiadora, Santa. Això se’ns demana als educadors FEDAC, això has estat per tots nosaltres. Aquest és el teu llegat. 

Tota la comunitat educativa ens fa arribar el seu escalf

Des que vam rebre la notícia de la marxa de l’Helena, no hem parat de rebre missatges de famílies, d'exalumnes, de veïns i d'entitats properes per les xarxes socials. Tots coincideix en una cosa: l’Helena era llum.

Han viscut amb sorpresa i incredulitat el dolor que ens hagi deixat sent tan jove. Els seus missatges ens han ajudat a tots a reviure moments viscuts, però sobretot a recollir el fruit de tot el que ha sembrat durant la seva vida entre els seus alumnes. 

Ha demostrat ser una persona molt estimada, que va ensenyar als alumnes a lluitar, a créixer i, d’alguna manera, a ser més forts.

Han recordat el seu caràcter solidari: simpàtica, amable, empàtica, sempre contenta i disposada a ajudar tothom. Han destacat d’ella el tracte respectuós, com els motivava i els parlava amb molt d’amor. Per això tothom la recorda també amb gratitud. Mai oblidaran la seva humanitat, la seva alegria i la seva bondat. L’Helena viurà per sempre en el record de tots els seus alumnes.

Helena, t’acomiadem amb una gran tristesa, però també amb un profund agraïment per tot el que ens ha donat. El teu record, la teva llum i la teva manera de viure la vida quedaran sempre amb nosaltres.

Gràcies per tot, Helena. No t’oblidarem mai.