El final de curs sempre és un sacseig d'emocions, però el comiat de la promoció 2025-2026 ha deixat un profund batec a la nostra comunitat. Aquesta etapa es tanca obrint pas a un futur ple de promeses, i els nostres alumnes ho han fet de la millor manera possible: compartint un discurs vibrant, teixit amb fil d'agraïments sincers, records compartits i riures que ja formen part de la història de l'escola. Com a cirereta d'aquest viatge, ens han fet un regal inspirador: el seu propi lema de promoció, “Implica't, sigues tu i recorda'ns”.

Les veus de la promoció: un adeu des del cor

Amb una maduresa i una sensibilitat que ens omplen d'orgull, els nois i noies de l'últim curs van pujar a l'escenari per compartir una mirada retrospectiva sobre tot el seu viatge a FEDAC Sant Andreu. Aquestes paraules que llegireu a continuació són el reflex fidel del seu creixement personal, dels vincles indestructibles que s'han teixit a les aules i de com han fet seu el llegat FEDAC a través del compromís i l'autenticitat.

Bona tarda a tots i totes, 

Avui és un dia molt especial, ja que tanquem una de les etapes més importants de la nostra vida. Han passat 4661 dies des que la majoria vam entrar en aquesta escola a P3. Probablement, els nostres pares ho recordin millor que nosaltres, però, en general, tots estàvem plorant, nerviosos i desitjant tornar a casa, cosa estranya, perquè ara desitgem no marxar. Tot a la vida té un final, el problema és que mai vam pensar que arribaria o, almenys, no tan ràpid. 

Mirar enrere és com veure tot un viatge, i un viatge es viu tres vegades: quan l’esperes, quan el vius i quan el recordes. Sabem que tots el recordarem amb molta nostàlgia, però sobretot amb un somriure. Des de les excursions, els viatges en autocar cantant cançons amb els companys, les colònies… 

A l’ESO, els projectes en grup ens han ensenyat a treballar junts, a valorar els talents de cadascú i a créixer com a equip. Un molt bon record també són aquells dies de pluja mirant dibuixos animats o pel·lícules a classe perquè no podíem baixar al pati… coses senzilles que han fet aquesta escola tan especial. 

Els professors i tutors sempre han estat aquí per ajudar-nos, no només per la feina, sinó perquè realment els importava que aprenguéssim i que estiguéssim bé. 

Gràcies a tot el claustre per fer aquests quatre anys inoblidables. Començant per les tutores.

En aquest moment del discurs, l'alumnat va voler deixar ben clar el paper fonamental que ha tingut tot l'equip docent en el seu creixement personal. Van agrair de tot cor, posant un toc d'humor, a cadascun dels professors la seva paciència infinita i la seva capacitat per demostrar-los que, per sobre de la paraula "profe", sempre ha anat la paraula "persona".

Deixant les bromes a un costat, tots heu estat molt bons professors, els de primària i infantil inclosos. Ens heu ajudat a aprendre i a créixer com a persones; en part, som com som gràcies a vosaltres. Heu hagut de tenir molta paciència amb tots nosaltres. 

Hi ha hagut molts moments a classe: a vegades semblava el “Sálvame”, i a vegades hi havia discussions infinites, però com diu el tito Floren: “No es la primera vez que discuten dos grandes jugadores”

Hi ha hagut riures, batalles als passadissos, corredisses, reunions als lavabos, partits al pati, on la pilota acabava a la Fabra i Coats… però si seguíssim no acabaríem mai. És molt difícil resumir 13 anys en els 5 minuts que dura el discurs; a més, tenim una festa a la qual acudir. 

És el final d’una etapa que per molts ha estat la més llarga que viurem mai. Aquesta escola és la nostra segona casa, no importa el temps que haguem passat aquí. Ens hem sentit molt acompanyats sempre, excepte quan ens vam quedar sols al metro. 

Altres moments com la sentada general al pati o el Wocke moment! Amb la famosíssima frase que acompanya el record: “Esto no es hacer vaga, es hacer el vago!!!!!”, o la macro revisió d’ordinadors. Molts alumnes van estar sense poder entregar tasques digitals gràcies al fet que els van confiscar els ordinadors, però això no importava gaire i, davant del dubte, sempre podíem dir: “Que cuarto no cuenta!!!”,tot i que potser,compta més  del que ens pensem.

Mentre escrivíem aquest discurs, la Marina, l’Èdrian i la Martina preparaven la música del dia d’avui amb tot el carinyo i la il·lusió del món. L’ambient a classe era de família, festa i tots volíem gaudir dels últims cinc dies a l’escola, l’escola de la nostra vida. 

Per acabar aquest discurs, ens volem acomiadar amb una mítica frase: “No estés triste porque terminó, sonríe porque sucedió”. 

Gràcies.

Un horitzó ple de futur i noves oportunitats

Avui acomiadem a la promoció 2025-2026, una generació de joves preparats i empàtics que deixen una empremta inesborrable en la nostra història. Al llarg d'aquest viatge de tretze anys hem compartit riures, reptes i aprenentatges col·lectius, i estem plenament convencuts que la identitat FEDAC bategarà amb força en cada nova etapa que inicien. Encareu aquest nou rumb amb la mateixa valentia, curiositat i autenticitat que heu demostrat a les nostres aules. Recordeu sempre que l'essència d'allò que sou és el vostre millor actiu. Impliqueu-vos en el món, assoliu els vostres somnis i mai oblideu que FEDAC Sant Andreu serà, de per vida, la vostra segona casa. Bona sort!